|
| |
|
Inici |
|
El ginecòleg Dr. Gonzalo Baya, col.labora amb
el projecte PROU ABLACIONS |
 |
26/10/2011. Enric Alloza,
responsable de Prou Ablacions, es va reunir a Manresa,
aquest dimecres passat, amb el Dr. Gonzalo Baya, de l’ICS
Bages, ginecòleg del Centre de la Salut Sexual i
Reproductiva de la Dona de Manresa, i ens va manifestar que
col.labora, avala i dóna ple suport al projecte PROU
ABLACIONS, en la lluita contra la Mutilació Genital Femenina
a Casamance - Senegal, i en el projecte per la millora de la
Salut Sexual i Reproductiva de la Dona, a Casamance a
l’estat de Senegal. |
 |
En aquesta reunió es van
tractar diversos temes per aquest 2011, però el que és més
important, la planificació del treball per al 2012-2015.
Aquesta reunió era complementària a la que es va
celebrar,
el dijous 14 d’octubre
amb la psicòloga Gemma
Torra, i la treballadora social Meritxell Puig, del mateix
centre.
El projecte PROU
ABLACIONS que va néixer al 2008/09 s’amplia, i el que va
començar com una lluita contra la Mutilació Genital
Femenina, augmenta les seves perspectives, intentant crear
als pobles, on treballem uns Centres per la Salut Sexual i
Reproductiva de la Dona, inspirats en els que avui
existeixen a Catalunya. |
 |
Aquests centres estaran
supervisats per la col.laboradora del projecte Dra.
Cirurgiana Teresa Selles, de l’ONG Teranga de Molins de Rei,
que treballa des de l’any 2006 a l’Hospital de Thionck Essyl,
i amb el ginecòleg Dr. Gonzalo Baya de Manresa, i el Dr.
Jean-Pierre Diallo, director de l’Hospital de Thionck Essyl.
Tots treballem d’acord amb l’autoritat sanitària de Senegal
a la capital de Casamance, Ziguinchor.
En aquests centres per
la Salut Sexual i Reproductiva de la Dona, hem de vetllar en
primer lloc, per mantenir la nena intacta i no mutilada,
fent un registre del naixement, i un seguiment amb la
família, i principalment amb les àvies, que son qui
practiquen la mutilació, o les que faciliten a altres dones
velles, el que puguin practicar la MGF a les seves netes.
Un cop la noia arriba a
la pubertat, seguir amb el seguiment de la seva salut
sexual, i quan s’escaigui, facilitar-li informació i
assessorament -de les que generalment estan mancades-
sobre la reproducció, i oferir-li suport i ajut, mèdic i
ginecològic, del que també en son molt deficitàries. |
|
| |
|