|
Nota de l'autor. En aquest document podreu
seguir el text de la conferència, son punts que es van tocar tots i cada
un, i sobre ells es va desenvolupar la ponència.
Introducció.
Vaig iniciar la ponència tot explicant la no
presència de dues germanes bessones de 18 anys, nascudes a Casamance que
viuen a Catalunya obviaré el nom, ja que no estic autoritzat a
publicar-lo, elles i la seva professora a l'IES, es van posar en
contacte amb mi el passat mes d'agost, van néixer a Casamance, de ben
petites els pares les van portar a Catalunya, al Maresme, i quan elles
tenien tres anys el matrimoni es va trencar i la mare les va portar a
Gàmbia, i les va deixar amb la tieta, la tieta al cap d'un o dos anys va
fer que els hi practiquessin l'ablació.
Avui elles encara no ho han superat, si ha
de ser difícil viure aquesta mutilació a Sénégal, més ho ha de ser aquí
a Catalunya, quan es relacionen amb amigues, i els hi comenten
sensacions, plaers, que ells mai podran experimentar.
Vaig fer el possible per portar-les a la
conferència però no va poder ser tot hi parlar també amb la seva
professora, ella em va comentar que els hi costaria molt parlar del tema
en públic.
La dificultat africana de parlar-ne, no ja
de l'ablació sinó de sexe, és absolutament tabú, recordem aquí a
Catalunya els anys cinquantes o seixantes.
Des del 2007 he tingut inquietud pel tema i
ho he preguntat a persones que conec però sempre he obtingut evasives.
L'any 2009 vaig parlar del tema amb Malick
Coly, i em va informar que a la zona que ens ocupa, poblacions petites
de Casamance, l'ablació arriba al 90% de les nenes i en poblacions
petites, pot ser del 100%.
-
Situació de la mare jove davant la situació de fer MGF (mutilació
genital femenina) a la seva primera filla
(En
groc text del web oficial de la GENERALITAT)
(Fons blanc i
verd Enric Alloza)
(Sandra
Valent a El Periódico)
Hem de situar-nos en el seu context, pobles
i poblets, on quasi l'únic que existeix
és la societat, i la societat és molt inquisitorial, no et deixa
prendre segons quines determinacions, i més si son contràries al parer
de la majoria.
(Generalitat) .../... la intervenció sol produir-se en un entorn on el
que és comunitari preval sobre el que és individual. L'individu s'ha de
supeditar als designis, necessitats i decisions de la comunitat.
Les mares i
les avies d'aquestes exerceixen una gran pressió, a més sinó s'han fet
l'ablació les amigues els hi fan el buit.
Adolescents
que demanen voluntàriament que els hi practiquin l'ablació. La
pressió de la societat de les companyes, és fortíssima, no es poden
relacionar, no tenen amigues, tothom els fa el buit, i quan tenen 10,
11, 12 anys, demanen voluntàriament que
els hi practiquin l'ablacio!
El costum i
la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.
L'accés de la
dona a la cultura fa que les mares joves que han anat a l'escola cada
cop es plantegin més no fer-li l'ablació a les seves filles.
-
Problemes que comporta l'ablació
Marc sanitari
Hi han diversos tipus de mutilació genital
femenina:
Tipus I Supressió del prepuci amb o
sense supressió de la totalitat, o part, del clítoris.
Tipus II Supressió del clítoris amb extirpació total o parcial dels
llavis menors.
-Sembla ser que el tipus II és el que es
practica generalment a Casamance.
Tipus III Supressió de la totalitat, o part, dels òrgans genitals i
sutura de l'obertura vaginal.
Tipus IV - Punció, perforació o incisió del clítoris i/o dels llavis.
- Estirament del clítoris i/o els llavis.
- Cauterització del clítoris i del teixit circumdant.
- Raspat del teixit que envolta l'orifici vaginal o tall de la vagina.
- Introducció de substàncies o d'herbes corrosives a la vagina per
causar sagnat o amb la finalitat d'estrènyer el canal vaginal.
Conseqüències físiques
Les
complicacions immediates inclouen dolor sever, xoc, hemorràgia, retenció
d'orina, ulceració de la regió genital i lesions del teixit adjacent.
L'hemorràgia i la infecció poden, fins i tot, causar la mort.
Recentment, la preocupació se centra en la transmissió de malalties com
la sida i hepatitis per l'ús d'instruments no esterilitzats en múltiples
operacions.
Disparèunia
(coit dolorós) i dificultats
sexuals i durant el part.
Ø
Conseqüències psicològiques
Tot i que
les conseqüències psicològiques són més difícils de demostrar que les
físiques, els relats de les mateixes dones parlen de diferents
manifestacions dins d'aquest àmbit.
Així doncs,
trobem situacions d'ansietat, depressió, terror, sentiments d'humiliació
i trastorns sexuals.
Els
sentiments contradictoris produïts per la diferència de valors entre la
societat on estan vivint i els de la cultura a què pertanyen provoquen
por al rebuig per part de la seva pròpia gent, si no se sotmeten a
l'ablació: dins la seva cultura una dona no sotmesa a l'MGF difícilment
pot casar-se i no mereix cap mena de respecte.
En el cas
de mutilacions de tipus II o III, les primeres relacions sexuals poden
arribar a ser extremadament doloroses i perilloses amb afectació de la
satisfacció sexual.
Ø
Conseqüències sobre la sexualitat
Està clar
que tots els tipus d'MGF interfereixen en algun grau amb la resposta
sexual, però no necessàriament suprimeixen la possibilitat de plaer i
orgasme, ja que també hi intervenen altres factors.
El coit pot
ser extremadament dolorós tant per la dona com per la seva parella:
- En les
MGF tipus III, desinfibulació parcial com una part del ritus matrimonial
per permetre la penetració.
- Dolors coitals.
- Frigidesa deguda a la infecció pèlvica, disparaneumia, etc.
- Anorgàsmia deguda a l'amputació del clítoris.
Sandra
Valent a el Periódico. No és la mateixa versió que dóna Mariama, de 33
anys, o Vanesa, de 24. Totes dues asseguren que tenen grans dificultats
per arribar a tenir un orgasme. «Em puc passar un any sense tenir
relacions sexuals, perquè no disfruto. Si hi accedeixo, és pel meu
marit», explica Mariama.
-
Quin
paper hi juga l'home i la societat (masclista)
El primer que
et diuen, homes i dones, és que és un tema de dones.
Però és cert
en part, ja que si bé l'home no agafa la fulla d'afaitar, si que rebutja
la dona que no li han fet la MGF. Per tant podríem dir que hi juga
passivament però d'una manera decidida, no oblidem que la dona el que
vol es casar-se i tenir fills.
Sandra
Valent a el Periódico. L’ablació aquí és un tema tabú. Els homes neguen
que comporti múltiples conseqüències negatives per a la salut i
impedeixi a més que les seves dones puguin gaudir de manera sana de les
relacions sexuals. «I tant que arriben al clímax», fatxendegen ells.
A les zones
on tradicionalment es practica, la mutilació genital és un requisit
ineludible per poder casar-se, per assolir una determinada posició o
simplement per ser acceptada dins la comunitat. Amb la intervenció, la
dona aconsegueix netedat i puresa.
El control de la sexualitat i el foment de la castedat.
Es creu que
mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer
sexual masculí.
Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no
poden concebre o que millora i facilita el part. També es pensa que es
pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el
clítoris.
Raons d'higiene. La dona no mutilada es
considerada bruta, i per tant, la comunitat li prohibeix la manipulació
de l'aigua i els aliments.
Sandra
Valent a el Periódico. En aquest país de l’Àfrica subsahariana,
l’ablació, l’extirpació del clítoris, està prohibida per llei. Malgrat
això, la mutilació genital femenina es continua practicant entre la
comunitat musulmana del sud del país, a la regió del Casamance.
-
Què
podem fer? Què cal fer?
Quan som
coneixedors d'un delicte, tenim l'obligació de denunciar-lo, no
podem mirar cap a un altre costat, l'ablació
és un atemptat contra els drets humans, castigat pel dret
internacional, i per la llei senegalesa.
Ø
Treballem amb els grups de
dones de Thionck Essyl, amb el projecte
A Naré (dona)
hem de posar la situació i la nostra
queixa damunt la taula, de la manera més educada possible, però
de forma enèrgica.
Ø
Anar al Liceu francès de Thionck Essyl,
lloc on estudien les properes mares.
Ø
Escola de secundària de Thionck Essyl.
Ø
A Thiobon tenim un projecte escolar, cal
també posar el tema damunt la taula.
Ø
Grups de dones.
Ø
Societat civil de Thiobon.
Ø
Institut de Thiobon.
Ø
Autoritats religioses.
Ahmed Acevedo de Kerr
Gallo a Gàmbia.
Modu asentía conmigo
respecto a lo extraño al Islam de esta práctica, y hoy aseveraba con
Yuma como las mujeres cristianas de la tribu Yola lo practican, y mucho.
Cosas que nosotros hemos sabido desde siempre, pero que son a veces
difíciles de tratar con un africano en la medida que esta práctica
ancestral revestida de un carácter iniciático está incrustada en una
cultural tribal que se blinda frente a las influencias exteriores.
Práctica de origen
egipcio, proveniente al menos desde la época faraónica originaria de las
tribus del Alto Nilo, como se demuestra en la existencia de momias
femeninas egipcias de la antigüedad con la ablación mayor realizada, de
donde proviene el nombre de ablación faraónica precisamente.
Precisamente nosotros
tenemos un argumento, más, frente a las musulmanas, que es fácil de
desplegar: y es que es una práctica anti-islámica, no ya algo
que no pertenezca al Islam, sino que lo contradice. Junto con los
argumentos principales de humanidad, sanitarios, sexuales...éste no
deja de tener también su lugar.
Davant la
mutilació genital femenina (MGF) ens trobem amb una qüestió de profundes
diferències culturals. Diferències entre les nostres creences i
principis bàsics que es troben en el reconeixement dels drets humans
universals i les creences i tradicions dels pobles que la practiquen.
No hem d'oblidar, doncs, que els pares o familiars que practiquen o
promouen la MGF, creuen que aquesta té efectes beneficiosos per a la
nena, ja que tradicionalment així ha estat en les seves cultures
d'origen. Això no vol dir que el dret i els mecanismes legals per
protegir als infants hagin d'inhibir-se del problema, però sí que caldrà
afrontar els casos amb sensibilitat i des del coneixement de la realitat
social a l'hora d'aplicar el dret.
Fer una tasca de sensibilització de la
població, en la línia de que l'ablació és perjudicial per la salut de la
dona.
Els que coneixem la situació tenim la
obligació de denunciar-ho, i en el nostre cas fer el que puguem per
mirar de combatre aquesta agressió, no podem mirar cap un altre banda
perquè ens sigui incòmode, que ho és.
Des de que treballem a Acció Solidària
Vallès en aquest tema, amb totes les persones que tenen projectes a
Àfrica els he preguntat si ho han plantejat a la zona on cooperen, si ho
han preguntat, si han dit alguna cosa, i
el resultat és decebedor, cap ONG amb les que tinc i tenim relació han
fet res, ni tant sols sembla que s'ho hagin plantejat, per tant també
tenim aquí una tasca a fer, conscienciar a les ONG catalanes del
problema de la MGF.
Ara tenim damunt la taula d'Acció Solidària
Vallès aquesta iniciativa que es converteix en projecte, i cal discutir
dins l'ONG aquest tema.
Hem d'innovar no podem mirar cap en darrera
i mirar que han fet els altres, no sembla que s'hagi res fet, ens cal
obrir camí.
Enric Alloza i Gabaldà tardor 2010
|
