Inici

2008 Ablació: mig milió de mutilacions l'any a Europa

Mama Samateh és gambiana i treballa de mitjancera a l'Hospital de Blanes, on prova de convèncer les famílies africanes que no permetin l'ablació de les filles. Als països europeus, on la pràctica és il·legal, hom estima que mig milió de nenes són (o poden ser) mutilades cada any (vegeu aquest estudi (pdf). A l'Àfrica una quinzena de països l'han prohibida, però encara hi és molt estesa. Avui és el Dia Internacional de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, per a fer veure que cal abolir l'ablació.

Samateh sap de què parla, té cinquanta anys i va passar la infantesa en un dels països africans on es practica la mutilació genital, un ritual amb connotacions diferents, segons la comunitat: puresa, gust estètic o control de la sexualitat femenina. Samateh va fundar fa deu anys l'associació Amam, la primera del país a lluitar contra aquesta pràctica.

Un dels casos que relata Samateh a VilaWeb és el d'un pare de cinc filles que les vol enviar a Mali per què els facin l'ablació. L'home no s'avé a raons i és possible que les nenes acabin mutilades. I la mare no pot fer-hi gran cosa, perquè, 'als matrimonis africans la dona té molt poca veu', diu. Afortunadament, la feina d'aquesta mitjancera no és sempre debades. I els casos es van reduint perquè les famílies entenen que és una pràctica perniciosa.

Una altra organització que treballa per aquesta causa és Ekrea que actua a l'àrea de Girona, en contacte directe amb els immigrants. 'Fins ara, diuen, no ens hem trobat amb el rebuig de les famílies. La nostra feina és de donar-los tota la informació perquè siguin els pares qui prenguin la decisió de no mutilar les filles'.

Protocol de prevenció a Catalunya

El Departament d'Acció Social de la Generalitat acaba de presentar el segon protocol de prevenció de l'ablació (pdf), un dels pocs d'Europa, per a assessorar professionals sanitaris, educatius, socials i associatius. El protocol s'adapta al nou Codi Penal, que castiga l'ablació amb penes de sis anys de presó a dotze i estableix que es poden perseguir els casos consumats a l'estranger. Des del 2002 la Generalitat ha fet 223 intervencions per a prevenir aquesta pràctica: 20 el 2003, 30 el 2004, 50 el 2005, 55 el 2006 i 68 el 2007. La possibilitat d'una ablació pot descobrir-se a l'escola, als centres de salut o en algunes entitats d'ajuda als immigrants.

Al País Valencià no hi ha cap protocol, i els casos es posen directament en mans de la justícia. Quant al govern balear, no ha facilitat informació a VilaWeb.

Conseqüències irreversibles

A tot el món cada any hi ha 130 milions de nenes que són víctimes de l'ablació. Les conseqüències, físiques i psicològiques, d'aquesta pràctica són molt dures. Físicament, pot acabar amb la mort de la víctima, per hemorràgia o infecció; però també hi ha perill de sida, hepatitis o tètanus, si els instruments amb què es fa no s'han esterilitzat; i deixa seqüeles per a tota la vida: anorgàsmia, disminució de la sensibilitat sexual i dolor en el coit.

Psicològicament, és habitual que les víctimes tinguin crisis de pànic, de depressió i d'angoixa, o sentiments d'humiliació; a més, sol haver-hi minva de l'impuls sexual, acompanyada de por i de rebuig.

Teresa Bau